La història d'en Jorge

Sobre com canviar de feina per passió

El poder de la decisió

La meva història comença, com la majoria, amb una decisió. El propòsit d’aquesta decisió era complir un somni, transformar una afició en una professió. Sé que va ser difícil introduir-me en aquest món tech però res és impossible i menys amb ganes, dedicació i esforç. Crec que avui dia puc dir que ho he complert.

Com em vaig convertir en desenvolupador de software

Tot va començar en acabar el batxillerat i decidir sobre el meu futur professional a través de la universitat. Vaig dubtar entre estudiar la meva afició, enginyeria informàtica, o una carrera que tenia molta feina en aquell moment, enginyeria geomàtica. Finalment vaig triar geomàtica pel gran mercat laboral i perquè m’interessava treballar a l’aire lliure. La decisió no va ser desafortunada però va arribar la crisi econòmica, vaig aguantar cinc anys treballant en diferents parts del món.

A principis del 2016 la meva parella va trobar una bona feina a Barcelona i jo no volia suportar les jornades laborals interminables, el poc valor com a professional i el sou mensual més baix. Així que vaig deixar la meva feina i vam venir tots dos a Barcelona. Al principi vaig començar a buscar feina com a enginyer geomàtic però després de dos mesos sense resposta, vaig començar a considerar dedicar-me a una altra professió. I per què no una cosa relacionada amb la meva afició?
Podria convertir-me en desenvolupador web?

Convertir la meva afició en la meva professió

La decisió va ser molt difícil, bàsicament per la incertesa que em causava invertir temps i diners en un aprenentatge que no sabia si em donaria l’opció d’una feina. I, a més, deixar una professió que estimo i tota l’experiència ja adquirida.
Finalment, ho vaig considerar tot i vaig decidir arriscar-me.

Vaig començar a buscar màsters i cursos especialitzats per aprendre ràpid, de manera intensiva i amb la idea de començar a treballar tan aviat com fos possible. Un mes després estava començant un bootcamp amb Ironhack, era exactament el que estava buscant. Van ser vuit setmanes de treball dur aprenent continguts que no havia sentit mai a la meva vida, començant per configurar Ubuntu 14.04 a la meva màquina i seguint amb Bootstrap, SASS, API, Git, Ruby, Sinatra, Rails…

Començant en el món real

Un mes després d’acabar el bootcamp, vaig començar a treballar a Quipu. Albert Bellonch, el CTO, havia estat el meu mentor pel meu projecte a Ironhack i m’havia dit que aviat podrien necessitar un perfil junior d’entrada, i aquest era jo!

Vaig començar el 6 de setembre de 2016, les primeres setmanes van ser difícils, tenia una base molt bàsica i havia entrat al món real. Jo pensava que GIT era pull, add, status, commit i push, de sobte havia d’entendre que era rebase, checkout, branch, cherry-pick, push -f…

A la meva primera setmana em vaig dedicar a aprendre sobre un projecte rails d’exemple que havia creat, creant models, controllers, views, bàsicament la base de coneixement de rails.

El 12 de setembre vaig aconseguir una gran fita, el meu primer commit i PR, el text exacte del commit era “fix french copies from tour” i hi havia quatre línies canviades.

Avui, després de més de 500 commits, ho veig com una ximpleria però en aquell moment va ser una gran satisfacció poder contribuir al producte en producció.

Mai deixar d’aprendre

Pas a pas vaig continuar tocant les parts més senzilles de l’aplicació, fent petits arranjaments, petites traduccions i alguna petita tasca completa pel backoffice. També vaig començar a aprendre coses de wordpress per poder gestionar el manteniment del blog.
Aprendre, aprendre i aprendre va ser i és el meu dia a dia, avui dia aquesta és la dinàmica i n’estic encantat i més quan és la meva afició.

Les setmanes van passar i cada vegada em veia amb més confiança i capacitat per explorar parts més complexes i vaig començar la integració amb Salesforce. Un altre cop el mateix, aprendre què és salesforce, saber per què el necessitem i començar la implementació, usar una gem per facilitar la comunicació amb l’API, crear un servei per obtenir i buscar les dades que volem sincronitzar. Després de moltes proves i errors, al final vam obtenir un sistema moderadament estable que funcionava de manera autònoma.

A partir d’aquí va arribar un moment en què, sense deixar d’aprendre, em sentia molt còmode amb Rails i el que fos que em demanessin ho entenia i, com a mínim, podia pensar com implementar-ho.

Però l’aprenentatge mai va parar.

Al principi d’estar a Quipu no entenia res i amb molta paciència em van explicar les parts més difícils per a mi. Més endavant i fins avui, encara aprenc molt dels meus companys especialment mirant el seu codi. Utilitzem un sistema en el qual tots podem revisar el codi de tothom abans de fer deploy, i també necessitem almenys dos companys que aprovin la pull request per producció, així que dedico una gran part del dia a revisar/aprendre codi dels meus companys.

Això només funciona si tens una bona planificació i comunicació (a través de l’ús de moltes eines online que faciliten les tasques diàries, com JIRA, Trello, Slack, Github, Rollbar).

Un modus operandi eficient

Aquí utilitzem una metodologia Agile, amb la qual assumim la responsabilitat de cada una de les nostres tasques i s’incentiva el compliment per ser eficaços. Per això gestionem uns temps objectius tenint en compte que part de les nostres hores de treball es destinen a reunions, a resoldre bugs i petites tasques difícils de planificar.

Al mateix temps he aprés a fer bones cerques a internet sobre problemes concrets amb els quals em trobo cada dia, la base teòrica és molt important en aquest aspecte ja que et facilita saber com es diuen les coses i poder buscar de manera més eficient problemes que segurament li han passat a una altra persona.

Els companys, juntament amb les cerques a Internet, juntament amb algun tutorial que faig de tant en tant, esdevenen un bon sistema d’aprenentatge continu.

Per exemple, després d’uns mesos em vaig proposar aprendre Ember per col·laborar en el desenvolupament de la Quipu App, vaig començar amb un tutorial bàsic però al final vam decidir canviar de llenguatge i fer-ho en react native. Gràcies a un altre tutorial, vaig aprendre a fer coses bàsiques i actualment dedico un 25% del meu temps al desenvolupament de l’app amb react native. Ara mateix estic en un moment en què crec que entenc què és i com funciona Redux però en realitat encara em queda molt per aprendre per sentir-me còmode programant en aquest llenguatge.

El 75% restant del meu temps el continuo dedicant a funcionalitats i arranjaments de rails. Avui toco moltes parts de l’aplicació, tant front com back i tant funcionalitats internes, nous projectes, marketing.

El que més m’agrada és fer projectes des de zero, i fer-ho tot, crear la lògica, les taules de la BD, els models, controllers, les views.

I finalment el meu últim gran avenç va ser fer deploy a producció, fa uns mesos Albert em va proposar començar a fer alguns deploys i amb tremolors vaig dir que sí, sabia que és una cosa que comporta molta responsabilitat però hem de seguir endavant i continuar aprenent sempre, així que allà vaig, fent deploys de tant en tant.

Una transició de carrera reeixida

Fa gairebé dos anys no podia imaginar-me fer deploy de codi, fer refactoring i entendre molt bé el codi, comentar PR de companys i considerar-me un junior de veritat. Tot això ho he d’agrair als meus companys i especialment a l’Albert i al Roger per confiar en mi i contractar-me quan realment no tenia res més a oferir que ganes d’aprendre.
Quan vaig arribar érem al voltant de 10 persones i ara mateix serem unes 30, gent jove i molt professional que crea un gran ambient de treball, aprenent i gaudint cada dia.

Tornant a les decisions, un somni fet realitat, una bona decisió.

La meva recomanació és: Si t’apassiona la programació, fes-ho, no tinguis por, al principi tot és molt desconegut i espantós però, des del meu punt de vista, l’únic requisit per poder-hi començar és la passió per la programació. Serà fàcil per a tu aprendre, només has de dedicar hores a la teva afició.

Al principi penses que mai arribaràs a entendre un cert codi però d’un dia per l’altre t’adones que ja ho has entès i arriben nous reptes, això és sempre així, mai ho sabràs tot, és part de la feina.