Sobre el compromís

Vista de l’illa de Mallorca a primera hora del matí, després de llargues hores de navegació nocturna

L’altre dia un amic argumentava per què mai acceptaria diners d’un inversor per començar una empresa. Això el faria responsable i se sentiria estressat per haver de retre comptes a aquest futur accionista, especialment quan les coses van malament. Estava millor sent “lliure”, fent sempre “el que realment vol” i “sense haver de respondre a ningú” per les seves accions.

Per desgràcia, aquesta és una idea molt estesa que impedeix constantment que iniciatives encara més grans es desenvolupin. Per a mi, això és la por al compromís.

Nosaltres, els humans, funcionem millor col·laborant plegats, compartint i compensant fortaleses i debilitats. Per fer-ho, construïm relacions basades en la confiança, l’honestedat i el respecte. Aquesta ha estat sempre la relació que he intentat construir amb els meus accionistes. He compartit amb ells les oportunitats i també les incerteses i el risc. Aquells que ho han volgut i ho han entès correctament, han decidit unir-s’hi, comprometre diners i apostar pel millor.

Tanmateix,

• Mai he renunciat a la meva llibertat per això. És més bé el contrari, en molts aspectes gràcies als meus accionistes, puc fer exactament el que vull i gaudir-ho al màxim.
• Mai he promès resultats, en canvi he fet un pla i he promès lluitar-hi amb tot el meu esforç i cor, i encara ho continuo fent.
• Mai he dit que treballaria sempre en un projecte, formalment he signat per 24 mesos cada vegada. Si continuo fent el mateix és perquè em continua entusiasmant, i continua sent la meva millor oportunitat, tenint-ho tot en compte.
• Quan les coses no han anat com estava previst, he sigut directe i ho he compartit amb els meus socis, juntament amb les meves noves idees i accions a emprendre. No és res que cap de nosaltres no sabés que podia passar.

Així doncs, continuo comprometent-me tota l’estona i m’encanta fer-ho. Em comprometo amb els meus empleats, els meus accionistes, els meus clients, els meus proveïdors… però també amb la meva parella, la meva família i els meus amics. Què hi ha de dolent a comprometre’s? Els compromisos no són una càrrega, sinó la conseqüència tangible de les nostres pròpies decisions.

Més enllà de les nostres paraules, és el nostre compromís i la nostra acció conseqüent el que realment defineix qui som i com serem recordats.