Inversió per a startups, allò que tot emprenedor ha de saber
Si bé l'ecosistema està creixent, encara hi ha molt desconeixement entre els emprenedors de cara a la cerca d'inversió. Tot emprenedor ha de saber quines opcions d'inversió hi ha, quina és la més adequada segons el seu projecte, com i quan acostar-se als inversors, i què buscar en un inversor.
Si bé l’ecosistema està creixent, encara hi ha molt desconeixement entre els emprenedors de cara a la cerca d’inversió. Tot emprenedor ha de saber quines opcions d’inversió hi ha, quina és la més adequada segons el seu projecte, com i quan acostar-se als inversors, i què buscar en un inversor.
Jordi Altimira, Àlex Rodríguez, Helena Torras, Jordi Vidal – taula rodona sobre inversió per a startups.
Obrim una taula rodona per debatre el paper dels inversors dins el món emprenedor amb 4 referents del sector: Jordi Altimira, CEO del fons d’inversió Lánzame Capital i UpBizor; Jordi Vidal de Kibo Ventures; Helena Torras, inversora i emprenedora; i Àlex Rodríguez, Business Angel i CEO de MarsBased.
Què ha de saber un emprenedor sobre els Venture Capitals com a inversors?
Jordi Vidal
Una de les coses més importants que has d’entendre, quan ets emprenedor, és si realment el Venture Capital és un bon soci per a tu. Això té molt a veure amb les expectatives que tinguis tu sobre el teu negoci, el nivell de creixement, el tipus d’equip que vols fitxar, etc.
El Venture Capital és un tipus de finançament molt específic que requereix un creixement molt ràpid, companyies que puguin oferir un retorn als inversors ràpid i sobretot molt alt. Perquè us feu una idea, un fons de venture capital que, per exemple, inverteix en 20 companyies, espera que el retorn per a aquest fons vingui d’unes dues, tres, quatre companyies. Les startups tenen una mortalitat molt alta i això els fons ho saben. Per tant han d’apostar en projectes que puguin superar aquesta mortalitat i saber que si el 90 per cent d’aquestes startups mor, doncs l’altre 10 per cent ha d’aconseguir retornar els diners que has perdut amb aquest 90 per cent de les companyies.
És un punt súper important, tenir molt clar si el fons, si el VC, realment és el soci que l’emprenedor vol per al moment de la companyia.
Helena Torras
Quan et plantejes una idea, i vas a començar una startup, l’error és pensar immediatament en buscar finançament. No. Si tens una idea, t’has de plantejar abans: hi ha clients per a aquesta idea? Hi ha mercat? És a dir, comences a preguntar-te altres coses. L’objectiu de muntar una startup no és aconseguir finançament. El finançament és un mitjà per aconseguir que la startup creixi, però no és el destí en si mateix.
Amb tot el boom que hi ha d’startups, fons, rondes de finançament, de vegades hi ha massa soroll i perdem el focus. Llavors el primer és: hi ha clients, hi ha mercat? Té sentit? Puc fer-ho sense finançament? Si no puc, quin tipus de finançament necessito? I el normal és que el primer finançament no sigui d’un venture capital, sinó que siguin «friends, fools and family», o business angels perquè necessitaràs menys diners.
Necessites primer validar que allò té sentit i necessites diners per poder demostrar que aquella idea té un mercat i comences a tenir clients. I el venture capital vindrà després, quan hagis demostrat que això té sentit. El VC et pot finançar el creixement perquè acceleri i en pocs anys doni un retorn.
Hi ha tota una feina prèvia a fer abans d’arribar al Venture Capital. Això no vol dir que no comencis a parlar amb VCs perquè la seva opinió és rellevant, perquè tenen molta experiència, han vist molts projectes i tot el que et puguin aportar et pot ajudar a fer millor el teu projecte i a dirigir-lo millor. Però no els has de demanar diners des del principi.
Jordi Altimira
Efectivament, el finançament d’una startup va per fases. Al principi és una etapa molt primerenca, on s’inverteix en un equip i en una oportunitat, perquè encara no hi ha mètriques. En fases posteriors, pot entrar un inversor més professional on ja té una dada real de la feina. És a dir, tinc uns diners que m’han de portar a una següent mètrica o la següent pantalla i aquests diners m’ho han de permetre.
Hem d’entendre que no tots els projectes són invertibles des d’un punt de vista de venture capital. La gran majoria de projectes són viables i factibles des d’un punt de vista de negoci tradicional, però no són invertibles en el sentit que un venture capital necessita que s’obtingui en cinc, deu anys un multiplicador molt elevat. Ha de multiplicar el seu capital per deu i ha de poder sortir, hi ha d’haver una finestra de liquiditat. Llavors ens queda un percentatge de projectes que és relativament baix.
Àlex Rodríguez
Seguint el fil, hi ha bastants altres tipus de projectes que no requeriran inversió. Hi ha molts altres tipus d’empreses que no estan dins la bombolla de tot el que és aixecar rondes, el que se n’emporta la premsa. És a dir, les empreses de serveis, com agències, per exemple. No són de perfil invertible, no només pel tipus de servei que ofereixen, o pel tipus de model de negoci que tenen, sinó perquè també hi ha un altre tipus d’empreses que segueixen un model de lifestyle business, que són més un model de vida.
Aquest tipus d’empreses són igualment saludables, no entren en el joc de la inversió, però són negocis que poden ser fantàstics. Sense anar més lluny, empreses que mai havien tingut inversió, com per exemple la mateixa empresa que va fer WordPress, o Sketch, són empreses que han arribat fins als 200-300 empleats que s’han plantejat anar a aixecar capital una vegada ja eren número u a nivell mundial.
No sempre s’ha d’aixecar capital en les fases inicials d’un projecte. És possible fer molt, molt recorregut sense cap tipus de capital extern.
Quins són els requisits que necessita un inversor per a la presa de decisió a l’hora d’invertir en un projecte?
Helena Torras
Primer cal destacar que cada inversor té els seus criteris i hem de diferenciar. No és el mateix un business angel que un venture capital. Un business angel inverteix els seus propis diners i per molt que tingui uns criteris A, B i C, són els seus diners, no ha de retre comptes a ningú i pot canviar aquest criteri quan vulgui. Es pot permetre un criteri subjectiu.
D’altra banda, el venture capital en el fons també són emprenedors que han hagut de fer fundraising als seus inversors i es deuen a ells i a la tesi d’inversió que tinguin. És a dir, un VC decideix invertir en A, B, C. I llavors, quan estan buscant inversió en projectes on invertir, busquen A, B, C i si ve un E, no poden invertir perquè no està en la seva tesi d’inversió. Llavors, com a emprenedors hem d’entendre quina és la tesi d’inversió del venture capital.
No només això, no només on invertir, sinó en quina fase va a invertir. L’emprenedor ha d’investigar sobre mi per entendre quina és la meva tesi d’inversió, quin tipus de projectes busco, què és el que espero de l’emprenedor… Hi ha fons que només inverteixen en unicorns, per exemple. Llavors cal entendre molt bé què busquen aquests inversors per veure si en fer el pitch i explicar-los el projecte encaixa. I si no encaixa, sempre pots demanar qualsevol consell, i fins i tot si aquest inversor en coneix un altre que sí que encaixa amb el projecte.
Cal estudiar bé amb qui vas a parlar i a qui li presentaràs el teu projecte.
Jordi Vidal
Això és una cosa que trobem en el nostre dia a dia, companyies que venen a veure’ns quan estan en un stage una mica anterior al que nosaltres invertim o una mica més tard. Nosaltres a Kibo Ventures sempre intentem invertir en companyies que tenen un producte llançat, amb un product-market fit i que estan en el moment d’escalar i de créixer. I ens vénen a veure emprenedors que estan aixecant una ronda de 300 mil euros i que no és l’status en el qual nosaltres invertim en les companyies.
És important que entengueu molt bé a quin tipus d’inversor heu d’anar a veure en cada un dels moments del projecte. Perquè és un tema d’agafar el soci adequat en el moment adequat. És molt important establir les relacions a llarg termini. Generalment, els fons de Venture Capital inverteixen i són socis en companyies durant períodes molt llargs de temps, cinc, set, deu anys o fins i tot més. Llavors, si tu has pogut conèixer l’emprenedor i el projecte molt temps abans d’invertir-hi, probablement sigui tot molt més fàcil i la relació acabi essent molt més fluida.
Jordi Altimira
En la meva experiència en banca d’inversió vaig aprendre que, per decidir una inversió, necessites dues coses. Una és tenir una tesi robusta, movible amb l’experiència, però definida. L’altra és tenir informació privilegiada, et dona un avantatge competitiu. El món del Venture Capital i la inversió privada uneixen molt bé aquests dos conceptes. Si tu estàs molt ficat en l’ecosistema en aquest sentit, si tu coneixes el projecte amb un cert marge de maniobra abans d’invertir, vas descobrint l’emprenedor, vas descobrint si les mètriques es compleixen. Vas descobrint un modus operandi que et dona un extra d’informació per decidir sobre aquesta inversió.
Per a mi, el procés de fundraising per a un emprenedor és de les coses menys escalables que hi ha i més artesanes. T’ha de tocar entendre la tesi d’inversió del fons. T’ha de tocar mirar el portfolio de companyies invertides d’aquest fons i veure què han fet anteriorment. I t’ha de tocar entrar en cercles de confiança sobre aquesta gent que inverteix. I això és un procés molt laboriós, molt franctirador i realment intensiu en temps. És realment un procés artesà i dels menys escalables que penso que una startup digital té en aquest aspecte.
Àlex Rodríguez
Quant al nostre criteri d’inversió, crec que els fons i els vehicles d’inversió ho tenen més explicat i exposat. Els Business Angels potser no ho tenim tan públic. Així que jo convido a que, a part de posar-ho al títol de LinkedIn, per exemple, que digui en què inverteix. Perquè, si no, els emprenedors estan una mica perduts, sobretot els que busquen inversió per primera vegada, que et contacten però no saben realment en què inverteixes.
En aquest sentit, convidar els emprenedors a que et diguin directament d’una manera molt clara què és el que volen de tu, si només volen els teus diners o volen que aportis alguna cosa més. Hi ha dos tipus d’inversors, els que només aporten els diners i s’asseuen al seient de darrere, i els que els agrada involucrar-se.
Jo inverteixo en B2B SaaS, i quan em contacten d’un B2C del sector esport, dono tot el carinyo del món al projecte, i li presentaré altres inversors a aquest emprenedor, però això no és en el que jo inverteixo. Aprecio molt quan un emprenedor ha fet la investigació de mirar-se una mica el perfil i vénen amb arguments sòlids de per què sóc l’inversor indicat per al projecte. Aquí és més probable que inverteixi.
Jo inverteixo en B2B SaaS de serial founders, on jo pugui aportar, on jo pugui involucrar-me directament en el projecte. M’agrada poder tenir incidència on jo pugui generar vendes, perquè al final jo em dedico a la part de vendes de la meva empresa, parlo amb moltíssima gent, llavors és molt probable que jo pugui generar negoci a les startups a les quals he invertit i ho he fet en més d’una ocasió. Tenir això més clar, ajuda els emprenedors a fer un millor contacte amb els inversors.
Helena Torras
Parlant de les relacions a llarg termini, si coneixes un emprenedor abans que necessiti el finançament, el dia que arriba la necessitat ja hi confies perquè has vist l’evolució i això és cent per cent així.
Però emprenedors, això no vol dir que de sobte ara rebrem un correu que digui: «Ei, d’aquí a un any necessitaré un milió d’euros. Ens veiem avui?» No. Es tracta d’establir relacions de confiança i de conèixer informalment algun inversor, parlar-li de la teva idea sense demanar-li res, preguntar-li quina és la seva opinió, etc. Podeu demanar consells, no diners. Cal demostrar que heu investigat, que sabeu amb qui esteu parlant, per demanar l’opinió. Comenceu així la relació sense demanar diners i és una altra manera de generar confiança.
Jordi Altimira
També afegir que el «no» no és una cosa dolenta. Al final, de 100 inversors que aniràs a veure, només 3 invertiran. Cal prendre-s’ho amb certa naturalitat i cal entendre el negoci del venture capital i de l’inversor.
Segurament la majoria de venture capitals i inversors estaran molt oberts a donar els seus consells, perquè la primera pota d’un venture capital és invertir bé. Llavors necessiten veure molt dealflow i molts projectes i oportunitats, és el dia a dia d’un venture capital. Hi ha una segona pota que és madurar aquest projecte, intentar aportar en aquesta maduració. Involucrar-se, potser els VCs podem aportar més en temes de finançament.
I hi ha una tercera pota, de la qual es parla poc, que és saber desinvertir, que requereix una feina com la que requereix la inversió. Pensar com l’inversor desinverteix és una cosa que també considero que a l’emprenedor li pot donar certa informació a l’hora d’aixecar capital. Cal posar-se en la ment i en la mètrica de l’inversor per entendre bé quines possibilitats hi ha que aquest inversor inverteixi.
Quines característiques ha de tenir un emprenedor o un projecte per cridar l’atenció de l’inversor?
Jordi Vidal
La resposta depèn molt també del moment de la companyia i de l’inversor al qual estiguis veient, perquè cadascú inverteix en llocs completament diferents. Dit això, sí que és veritat que hi ha moltes coses que són comunes en el tipus d’inversió que acaba anant a Venture Capital.
Tothom es fixa en els equips. El 70 per cent del nostre procés de decisió depèn de que estiguem davant d’un molt bon equip. El segon és el mercat, que s’estigui atacant un mercat prou gran com per oferir creixements exponencials o com per aconseguir creixements exponencials. I després moltes altres coses tipus producte, estratègia de màrqueting.
En el nostre cas, el producte és una cosa que té menys importància perquè només invertim en companyies que ja tenen un producte molt desenvolupat i on, per exemple, l’estratègia de go to market i de creixement dels propers anys sí que és molt rellevant. En el cas d’un Business Angel, serà molt més interessant entendre quin producte hi ha, quin equip hi ha darrere, i quin mercat s’està atacant.
Helena Torras
Jo tinc una fórmula màgica que anomeno MPT. M de Money, és a dir, se m’han de posar els ulls de l’Oncle Gilito quan ho estic escoltant. Mercat gran, totalment escalable i si no se’m posen els ulls de l’Oncle Gilito ja no anem bé.
La P de passió. He de veure com l’emprenedor, l’emprenedora realment donarà la vida per tirar endavant aquest projecte. M’agraden especialment els que són mission drive, que realment és una missió de vida i va més enllà del producte en si que tenen, perquè llavors pivotaran i faran el que sigui per tirar-ho endavant.
I la T de «trust», de confiança. És a dir, m’han d’inspirar prou confiança com per dir «és que realment sou els únics que podreu fer que això surti a la llum». I aquesta confiança es guanya amb una carrera de fons, havent conegut amb temps els emprenedors. Especialment perquè jo inverteixo en fases molt inicials, llavors el tema de les mètriques no pesa tant com li pot passar a un VC.
Àlex Rodríguez
Com que entrem en etapes inicials, a mi m’agrada fer first money in, first money out. És a dir, realment ajudar l’emprenedor a que pugui arribar a la següent ronda. Hi ha molta gent que no pot ajudar en aquesta fase i ja demana mètriques. Cada vegada la barra és més alta perquè et donin inversió, i hi ha d’haver també aquest actor a l’ecosistema que et posa diners amb res, només amb la idea.
Jo no demano mètriques, gairebé no demano equip, perquè realment sé que en els projectes en què invertiré canviaran, pivotaran tres o quatre vegades de model de negoci, pivotaran tres o quatre vegades de producte, fins i tot d’equip, i canviaran membres fundadors. Amb la qual cosa, em fixo en el líder i em fixo en com pensa. I que s’estableixi una relació d’uns tres mesos. Els demano que en aquests tres primers mesos, o fins i tot sis, veure quin progrés han fet, i m’agrada veure quina és la seva estratègia de pensaments, quines metes ha aconseguit. Aquest és el factor diferencial.
A mi m’interessa molt més això perquè sé que la resta seguirà. Jo prefereixo fer més el «kamikaze» a nivell d’inversions en aquest sentit perquè crec que hi ha un gap a l’ecosistema i hi hauria d’haver més actors així.
No és casualitat que estigui també en el vehicle d’Itnig, on és la mateixa tesi, s’ha invertit en algunes empreses simplement per tenir idees i pràcticament sense tenir producte, amb la qual cosa a mi m’encaixava moltíssim i per això em vaig unir a ells. El que no faig a nivell personal, ho complemento amb el fons d’Itnig.
Jordi Altimira
Jo afegiria un parell de conceptes. Per a mi, és important aquesta tercera fase de visualitzar la desinversió. Llavors cal pensar una mica com surt un venture capital d’un projecte. Fonamentalment surt de tres formes.
Una, molt improbable a Europa, és una sortida a borsa. L’altra és per una venda de la companyia, amb la qual cosa ens hem d’imaginar que aquesta empresa es vendrà i si és un mercat on realment hi ha transaccions. Si realment hi ha M&A en aquest mercat, qui podria ser el potencial comprador? I com no ens diluirem massa en aquest camí? Perquè segurament no serà una venda per un preu molt elevat, amb la qual cosa una vegada hem invertit, la dilució del projecte ha de ser mínima per a nosaltres mantenir un percentatge significatiu.
Una altra opció, i potser en el nostre cas la més comuna, és sortir per secundari. Això vol dir que, en rondes posteriors a nosaltres, en una sèrie B o C, quan el model creix i farà una ampliació de capital de 20 milions, si el projecte és molt bo, generarà molt interès. Llavors, hi haurà quatre fons que volen invertir 24 milions. Però l’emprenedor només necessita 20, no vol agafar 4 milions més perquè no vol diluir-se més del compte. Aquests 4 milions aniran a comprar els socis inicials, els inversors inicials. En aquest cas, els que hem invertit en fase seed o en sèrie A. Aquesta és una forma de sortir molt clàssica. A l’hora d’invertir, ens hem d’imaginar quins fons invertiran més endavant. I si aquest projecte serà atractiu per a ells. Com ja coneixem aquests fons, ja sabem què els agrada, i què faran en el futur.
És evident que sempre ens fixarem en l’equip, que sigui complementari, divers en gènere i en forma de pensar. També veiem el potencial creixement d’aquest equip. Si és un equip que quan invertim hi ha cinc o deu persones, en dos anys seran 120. Això és un creixement descomunal i és una gestió humana que hem de poder imaginar que l’equip fundador és capaç de portar a terme. És molt complex gestionar el creixement d’un equip.
I també ens hem d’imaginar, en projectes que són intensius en capital, la capacitat de fundraising d’aquest equip emprenedor. En fases futures, han de ser capaços, no de captar inversors nacionals, sinó de captar inversors internacionals. Ens hem fixat en moltes variables i sens dubte això és un negoci d’experiència, s’aprèn molt de cas per cas. Cadascú té un segell d’experiències que afecta la tesi d’inversió en futurs casos.
Com s’ha d’acostar l’emprenedor? Com pot atreure els inversors? Casos d’èxit o fracàs?
Jordi Vidal
Tots, absolutament tots els fons de VC tenen molts casos de fracàs i de fet, la majoria de les empreses en les quals inverteixen acaben fracassant. Però per donar l’exemple, estem parlant d’una empresa que quan et ve a veure, veus dos fundadors que han sigut capaços de construir en molt poc temps alguna cosa súper rellevant a nivell de mètriques. S’han sabut envoltar d’un equip súper potent per a l’estatus o per al moment en què està la companyia, i tenen la idea de com convertiran aquesta companyia en una companyia rendible a llarg termini.
I això és el que tu veus el dia que vénen a invertir, i tu traces un pla. I en aquest pla, que al cap de tres anys et feia estar facturant tants diners. I no es compleix per moltes coses. Perquè és molt probable que no hagis pogut validar que aquella estratègia de monetització que tenies funciona i has d’anar a buscar altres estratègies de monetització. O perquè dins d’aquell pla venia el «aixecaré la següent ronda de finançament als Estats Units i amb aquest tipus d’inversor». I, quan vas a veure aquest tipus d’inversor, t’adones que o bé per un tema de context ja no li interessen aquest tipus d’oportunitats, o bé per un tema de mètriques, no aconsegueixes aixecar aquesta ronda de finançament i has de pivotar el negoci al final.
L’inversor ha de ser capaç de detectar si són equips amb la capacitat de canviar o pivotar molt ràpid el seu negoci, prendre decisions amb molta velocitat. Sobretot si són negocis que tenen perspectives d’ésser rendibles en un temps i per tant han d’anar aixecant diners.
Jordi Altimira
El primer punt, per a mi, és que la tesi d’inversió, si és robusta, t’ha de reafirmar en el sentit de si nosaltres véiem aquest projecte una altra vegada, hi tornaríem a invertir perquè complia tots els nostres requisits. Podem analitzar per què ha anat malament, però hi tornaríem a invertir.
Una altra reflexió, en aquest sentit, és que emprendre és una cosa realment molt difícil que requereix deixar-hi tota l’energia, i l’element de passió és fonamental. Sense passió, això no ho aguanta ningú. Emprendre també és un tema de provar, fallar i seguir. Fracasses quan deixes d’intentar-ho, i no fracassen les persones, sinó els projectes. La majoria de casos d’èxit són gent que no ha deixat d’intentar-ho.
Àlex Rodríguez
Jo estic d’acord amb que el fundraising és un procés molt artesanal. Ara estic repassant totes les startups en les quals he invertit i realment totes han sigut empreses en què ja coneixia la persona, ja fos d’anteriors empreses o que havien sigut clients meus o amics, i que amb els anys ha sorgit l’oportunitat d’invertir-hi. I excepte pel que he fet a través de plataformes com Lánzame o el que faig a través d’Itnig, tots són gent amb qui he desenvolupat una amistat.
De vegades m’equivoco, i m’agrada parlar molt públicament de les inversions que tinc per un tema més de transparència, perquè crec que és un sector bastant opac i no se li explica gaire a la gent com començar a invertir. Realment estic completament perdut. Porto cinc anys invertint i encara no tinc ni idea de com fer-ho correctament.
Hi ha un cas molt paradigmàtic d’una startup en què em vaig equivocar, i és com el meu anti-portfolio, que també és un tema que a molta gent li agrada destacar, en les que no vas invertir. És una startup del Regne Unit que es diu Cleadara, un software de gestió de SaaS, però estava molt orientat a Cloud. Jo pensava que era molt petit i no acabava de veure tres o quatre coses de la manera com pensaven, però després s’han convertit en una empresa molt potent i els va molt bé, estan aixecant capital, estan tenint bons números i moltes vendes. Sempre em penediré de no haver-hi invertit.
Helena Torras
El dia que els emprenedors triomfen, no vol dir que no hagin fallat abans. Molts dels grans casos d’èxit que tenim en aquest país, ara t’expliquen que no era la seva primera aventura, sinó que potser era la segona o la tercera. Hi ha alguns projectes que no han sortit bé i que jo tornaria a invertir en l’emprenedor si em ve amb una altra idea, malgrat que hagi perdut diners amb ells, perquè veus com ha executat, quines decisions ha pres, com ha respost davant l’adversitat i també la seva ètica en tot el procés. I això et fa voler tornar a invertir en aquest emprenedor.
És important entendre que invertim en persones, creiem en les persones i tornaríem a invertir en les persones. Jo inverteixo amb les noies de WERock Capital. En el nostre cas, vénen i fan un pitch, i decidim en base a un deck. D’aquí seleccionem 5, que fan un pitch de 5 minuts i 5 de preguntes. El feeling que tenim en aquell moment fa que després fem una reunió de 2 hores amb la persona, amb l’emprenedora, per entendre, per preguntar, per veure si podem ajudar.
No ens agrada ser només inversors financers, sinó aportar coneixement i, a partir d’aquí, comença a ser una relació en què vas veient si vols invertir o no. Sobretot en les fases inicials, es tracta de persones i de relacions. Al final, tant casos d’èxit com de fracàs, vas aprenent a base d’equivocar-te, perquè quan invertim sabem que el 90 per cent ho perdrem i que, amb sort, un 10 per cent del nostre portfolio sortirà bé i allà multiplicarem alguna cosa o molt.
Com gestionar el cap-table? Quin percentatge dona l’emprenedor als inversors des de la primera ronda fins a les rondes següents?
Helena Torras
Hi ha unes regles no escrites. En la meva opinió, la valoració no importa, és un número en un contracte de cinquanta pàgines. I una vegada entens això, t’importa més buscar-te un bon company de viatge, negociar bé tota la resta de clàusules del contracte. En broma, a un inversor li deia «ei, genial, tu poses la inversió i jo redacto unes 50 pàgines del contracte». Perquè les clàusules són el més important. És veritat que parlarem d’uns percentatges i d’una valoració, però és un estàndard.
Tu necessites uns diners i l’inversor vol un percentatge. Com es pot regular? Amb les clàusules. Però no us enfoqueu només en la valoració, perquè tampoc és tan rellevant. Negociar bé les clàusules, negociar bé els termes de control, els termes econòmics. I a partir d’aquí, busca’t un company de viatge que us faci créixer i que al final guanyeu tots.
Jordi Vidal
Un punt molt important i el motiu principal pel qual quan parleu amb inversors i diuen «és que nosaltres no entrem si el fundador, més l’equip, no té més d’un 60 o d’un 70», és rellevant. És un tema d’alinear interessos quan un inversor entra a la teva companyia, perquè s’associa amb tu. Estareu molts anys treballant junts i el que vol un inversor és que tu tinguis el mateix a perdre i a guanyar que els inversors.
L’inversor, amb un portfolio d’entre 50 i 70 companyies, no pot acabar dirigint una companyia, necessita comprar-li la visió a algú i aquesta persona, el fundador, és qui ha d’executar la visió. Això és un negoci de persones, de confiança.
Reflexions i conclusions
Helena Torras
La inversió no és un fi en si mateix, és un mitjà per fer créixer la companyia, buscar bons companys de viatge. I això s’aplica als inversors, als fundadors i a tot. I, sobretot, estar apassionats pel projecte i lluitar-hi.
Jordi Altimira
Jo penso que el govern d’una empresa és important i el governen tots dos, l’equip emprenedor i els inversors. El cap-table marca la qualitat, tant a la part emprenedora com a la part inversora. Un exercici relativament senzill és investigar en quins projectes ha invertit el venture capital o el business angel, i sens dubte trobareu conclusions molt clares en aquest aspecte.
Jordi Vidal
Un parell de punts resumits. El primer, tenir molt clar el tipus de soci que esteu buscant, i quins són els seus criteris d’inversió. Intentar esbrinar quina és la seva tesi d’inversió. Parlar amb emprenedors en els quals ja hagin invertit perquè explicaran el bo i el dolent del seu inversor o quina ha sigut la relació amb l’inversor. I tenir una estratègia molt clara de finançament. Un altre punt molt important és saber com arribar als inversors a través d’actuals inversors, fins i tot a través d’amics. El més important és la passió que tingueu, i que sapigueu transmetre-la.
Àlex Rodríguez
Com a resum, vull complementar decidint que hi ha negocis que no requereixen inversió o buscar altres mètodes de finançament. Sempre dic que cal buscar finançament quan no hi hagi cap altra alternativa. El millor cap-table és aquell del qual no t’has de preocupar, aquell del qual no has de saber qui hi és i quins percentatges té.
Poder operar amb independència en la teva pròpia startup sol ser molt bon camí. Si és possible, si no, sempre hi són els camins de la inversió. Però que no sigui una cosa imprescindible a l’hora de muntar una startup. El propòsit d’una empresa és vendre, no aconseguir inversió.
Itnig i Lánzame Capital s’uneixen per respondre aquelles preguntes que tot emprenedor s’ha de plantejar abans de sortir a buscar inversió per a la seva startup.
Busques finançament? Aplica al fons early-stage d’Itnig!
👉 Com dissenyar el pitch de la teva startup i atreure inversors
