Payflow aixeca una ronda d'1,6 milions d'euros i s'uneix al portfolio d'Itnig

En l’episodi #150 del podcast d’Itnig, Jordi Romero, CEO de Factorial i soci a Itnig, entrevista Benoit Menardo i Avinash Sukhwani, cofundadors de Payflow, una de les últimes startups en la qual Itnig ha invertit a través de l’Itnig Fund.

Episodi 150 amb Payflow.

Què és Payflow?

Bé, tenim un model de negoci B2B2C. L’objectiu de Payflow és donar-li a l’empleat la llibertat de cobrar quan vulgui. No ens agrada la idea de que, fins ara, s’hagi cobrat només una vegada al mes. Creiem que aquesta forma de treballar, aquesta forma de cobrar, té sentit per a les empreses, però tenim com a missió donar llibertat financera als empleats, i donar-los la possibilitat de cobrar allò que ja els correspon quan ells vulguin.

Un avançament de nòmina?

No ens agrada aquesta comparació, perquè té aquesta connotació una mica negativa. Un avançament de nòmina dóna aquesta idea d’haver de demanar diners, “avançar” el salari. Payflow, de fet, ofereix una nova manera de cobrar, més flexible i més justa per a l’empleat.

És un cobrament en temps real de la nòmina?

Exacte. Perquè, ara, tot és molt immediat. Per exemple, es pot tenir una oficina per mes. Fa uns anys no es podia, fins i tot només per any. Ara n’hi ha algunes que estan disponibles fins i tot per setmanes. Ara pots llogar un cotxe cada dia o cada hora, o fins i tot cada minut.

Quins límits hi ha aquí? Hi ha un cost? Hi ha implicacions legals?

Sí, sí que hi ha límit. La idea és canviar la manera de cobrar i no tenir aquest deute. No volem que la gent s’endeuti més del que pot. Volem que la gent surti d’aquests cicles de deute. Llavors posem límits en termes de percentatge de la teva nòmina que pots accedir. Per exemple, recomanem un 30 per cent, però les empreses poden escollir 20, 40, 50. Recomanem 30, perquè el 30 per cent de la teva nòmina poden ser imprevistos. El 70 per cent és el teu lloguer, el teu menjar, el teu transport. Això d’un mes a l’altre no canviarà. Això no ho toquem. Si veiem que la gent l’està usant de manera responsable, doncs li traurem aquest límit.

Ens integrem amb els processos de l’empresa perquè això no li suposi cap càrrega i tot sigui automàtic. Aquí entra la tecnologia.

Això és un producte financer? És un software? On categoritzeu Payflow?

Ho veiem més com un producte de recursos humans, perquè és realment un “perk” que les empreses poden oferir als seus empleats, aquesta llibertat financera. No ho veiem com un producte financer, perquè la primera cosa és que legalment aquests diners són teus, els has guanyat.

No és un préstec? No hi ha un tipus d’interès?

És una comissió que pagues. El model és que pagues aquesta comissió per retirada. És a dir, el model de negoci és: cobrem una tarifa de 2 euros per cada transacció. És un model que és rendible. Per això mateix, té bastant èxit, no només a Espanya, sinó a tot Europa i a tot el món.

Per què comenceu aquest projecte a Espanya?

Perquè és on tenia més sentit. Nosaltres vam començar amb Rocket Internet i va ser una anàlisi purament analítica de quins països tenien més sentit, on era més atractiu. A Europa, després del Regne Unit, perquè aquí ja hi ha molta competència, el segon és Espanya. A més, tots dos coneixem bé el país, tenim bones xarxes aquí, i estem còmodes treballant aquí. Al final, pensem que és un bon país per construir alguna cosa xula.

Qui és la competència de Payflow a Espanya?

A Espanya hi ha unes tres o quatre empreses fent-ho. El que passa és que nosaltres avui dia ho veiem com un blue ocean, perquè malgrat que hi hagi molta competència en nombre de competidors, estem en una fase molt primerenca. Nosaltres ho veiem en la penetració del mercat. Avui dia, a Espanya, la penetració és del 0,2%.

A Espanya, l’empleat té el dret de demanar la fracció de salari treballada en el moment que ho necessiti. Com competiu amb “la llei”?

Comparar-nos amb l’“avançament de nòmina” és com comparar Uber amb el radiotaxi. És a dir, Payflow és més immediat, no has de demanar res, no has de donar explicacions. És a dir, la conveniència i la privacitat. Per a la societat més “OnDemand”, per al públic més jove, aquesta immediatesa és clau.

Els diners arriben a l’instant? Com funciona això?

Treballem amb un proveïdor extern. És com Verse o Bizum, que les transferències són instantànies. O sigui, tant se val el banc que tingui l’empresa i el banc que tingui l’empleat, es rep el diner a l’instant. Això també forma part de la proposta de valor.

Els bancs són competència?

Els bancs per ara no ho han fet, perquè la primera cosa és que és un sistema B2B2C, treballes amb empreses per arribar a l’usuari final. Amb bancs i institucions financeres, podria fer-ho, però seria més amb l’usuari final. O sigui, la part B2B és menys desenvolupada. Les empreses tenen bancs, però és un producte molt diferent. Per a nosaltres és més difícil arribar a l’empresa, perquè cal fer un esforç comercial. D’altra banda, el banc ja té totes les empreses, però el que no aconsegueix és arribar a l’empleat.

Si ho penses, és 100% gratuït per a l’empresa. És a dir, l’empresa només ha d’escoltar-nos 30 minuts. Al final, els oferim millorar la situació financera dels empleats, seran més feliços, potser fins i tot treballaran millor. O sigui, hi ha molt poques empreses a les quals els sigui igual el benestar financer dels seus empleats.

Mètriques: clients, empleats, producte…

Doncs, el primer mes vaig haver de convèncer Benoit perquè vingués de Singapur, però un cop va venir ens vam posar mans a l’obra i en els primers mesos el de sempre: muntar l’estructura legal, pensar en el framework, com ho estan fent en altres països, decidir el teu branding, quin tipus d’imatge vols… Això va ser al gener.

A finals de gener ja vam treure una societat i vam estar, més o menys, llestos per començar a desenvolupar el producte. Vam dedicar molt de temps a trobar el nostre CTO, perquè ni Benoit ni jo som tècnics. I desenvolupar una aplicació forta és el que pot fer que això funcioni o no funcioni. Vam tenir la sort de trobar-ne un, Juan. Ens vam passar dos mesos més o menys preparant una versió del MVP.

Què es va invertir per a això?

En aquest moment ja teníem una part d’aquesta ronda que hem anunciat que era pre-seed. Tenim finançament extern des del primer dia. Sense aquests diners hauria estat molt complicat contractar la gent que hem contractat. Sense diners i tampoc sense la marca.

El primer inversor va ser Rocket Internet, hi havia un PowerPoint? Què hi havia?

Ja havíem treballat amb ells. O sigui, aquest model ja el coneixíem. Quan vam anar junts al MIT, fa set anys, just estava començant als Estats Units, i vam pensar que era un model que no funcionaria. Set anys després, seguim escoltant sobre aquest model, fa tres, quatre o cinc anys, es va començar a tornar una mica més interessant. Aleshores vam veure que ho podíem fer a Espanya.

A l’abril, ja teníem una primera versió del MVP, que ara ens faria vergonya ensenyar-te. Vam ser capaços d’enganyar dues empreses d’amics per provar-ho i vam llançar-ho i amb això vam aprendre moltíssim. Aleshores ja estàvem en confinament, som una empresa que pràcticament s’ha llançat en ple COVID19. No coneixem treballar sense teletreball, encara no coneixem el que és treballar en una oficina i sense la situació del virus.

Parlem de números.

Bé, vam començar amb dos clients, a l’abril, que eren dos amics. Però hem pogut vendre durant el COVID. La veritat és que ha estat difícil només amb videoconferència. Has d’aprendre noves skills, has d’aprendre noves formes de treballar. Però ens plantem avui amb, més o menys, 30 empreses clients.

Fan transaccions? Hi ha ús de producte?

Sí, la veritat és que és, la part de venda és quelcom que, més o menys, en tres mesos estem començant a entendre bé com fer-ho. La part d’activació és quelcom que estem enmig d’entendre. Llavors, com que al principi l’activació era molt dolenta, teníem empreses amb zero transaccions. I això és un problema, perquè, al final, es malgasta l’esforç d’un comercial per tancar un client que no genera ingressos.

Ara estem començant a empènyer més estratègia d’activació. Tenim una taxa de descàrrega bastant alta, més d’un 50 per cent. És a dir, si l’empresa té 100 empleats, 50 es descarregaran l’aplicació, cosa que està bastant bé. Però aconseguir el canvi de mentalitat d’usar el producte de manera regular, és quelcom que porta temps.

1,6 milions d’euros és una ronda considerablement gran per al poc temps de vida i per a una startup a Barcelona.

Sí. Aquí hi ha la urgència d’un model que tothom entén que funcionarà a Espanya. El capital aixecat és avantatge competitiu.

Aixecar diners té el cost de perdre ownership de la teva companyia. Per què aixequeu tants diners tan ràpid?

Podríem no haver aixecat la part de després del pre-seed. Podríem haver-nos quedat amb els inversors inicials, però amb aquests diners hauríem arribat fins al final de l’any. El mes d’octubre, novembre. I bé, sent bastant pessimista, pensava que a l’octubre i novembre la situació seria molt més complicada a nivell de fundraising.

Llavors vam veure que necessitàvem més capital per anar fins a finals de 2021. Tothom recomana tenir suficient per a l’any que ve i fins al final de l’any, i aquesta és la raó principal.

D’on veniu?

Tots dos vam tenir la sort d’estudiar al MIT un any d’intercanvi. El primer dia em vaig plantar a la meva fraternitat buscant aquella vida americana i em vaig trobar a la meva habitació amb Benoit. I bàsicament aquí és on comença la història. Des d’aquell primer dia ens vam fer inseparables. Teníem massa coses en comú i, sobretot, sempre volíem més i volíem més en tot l’acadèmic, però també en el personal.

Volíem sortir fins més tard, volíem viatjar més lluny, volíem anar a més esdeveniments dins de la universitat, i volíem fer l’acadèmic també al màxim.

Som nosaltres dos contra el món. Tenim experiències molt semblants. Després del MIT, tots dos vam treballar en consultoria, en empreses molt similars. I després de tres anys, vam anar a ser emprenedors amb Rocket. Vam treballar tots dos amb Rocket, en startups diferents, tots dos com a cofundadors. Avinash va estar entre Madrid i Berlín, i Benoit va estar a Singapur i Indonèsia. Tots dos vam ser cofundadors amb Rocket.

Just després de Rocket, vam decidir muntar Payflow.

Molta sort a Payflow, i gràcies a Benoit i Avinash per aquest episodi al nostre podcast.

---

Per a més entrevistes sobre startups, negoci i tecnologia, visita el nostre canal o subscriu-te a la newsletter. T’esperem!

Descobreix quines són les startups que formen part del portfolio d’Itnig. Si ets emprenedor i busques finançament, aplica a través de la nostra web i rep feedback sobre el teu projecte.