Hem de deixar de banda el castellà a la comunitat tecnològica?

El World Economic Forum va publicar recentment un article on deia que Lisboa aspirava a convertir-se en el pròxim hub tecnològic inesperat d’Europa, tal com Irlanda s’ha convertit durant l’última dècada.

Lisboa és una gran ciutat amb un nombre creixent de startups tecnològiques, ara amfitriona del Web Summit, i el govern va crear recentment un fons d’inversió de 200 milions per a empreses en creixement inicial. Tot això és genial, però els falta una cosa que Irlanda ha tingut sempre. L’anglès.

Barcelona va molt per davant de Lisboa a l’hora de convertir-se en el principal hub tecnològic europeu de la Mediterrània. Parlem de quantitat de VC’s, inversió acumulada, quantitat de startups, acceleradores, incubadores, podria seguir una estona.

Però, igual que la Lisboa emergent, Barcelona també li falta un element vital.

• L’anglès.

Impulsar la comunitat expat

No és que a la gent de Barcelona en general li faltin habilitats en anglès. Com a persona que està aprenent castellà, crec que les habilitats de la gent són generalment massa bones, això fa que aprengui la llengua local molt més lentament.

Es tracta més de la disposició a adoptar tota la gran activitat de l’ecosistema tecnològic, del castellà a l’anglès.

Hi ha massa esdeveniments i meetups interessants al voltant de Barcelona que es fan en castellà. I hi ha massa expats, nòmades digitals i visitants que no poden assistir-hi.

Com més gent activa, més fort és un ecosistema, i si volem que Espanya i Barcelona facin créixer una de les comunitats més fortes d’Europa, necessitem tothom que puguem aconseguir.

Barcelona ja atreu molt talent de l’estranger, però segur que més gent hi muntaria negoci si sabés que pot sobreviure només amb anglès, tot per facilitar la transició.

Un problema de gent gran

Abans d’escriure aquest article vaig parlar amb molts emprenedors i desenvolupadors locals de Barcelona. Estava una mica indecís a fer-los la pregunta, no vull semblar un convidat demanant-los que abandonin la seva llengua.

Però tothom amb qui vaig parlar hi estava d’acord. El castellà és genial, però la comunitat tecnològica es beneficiaria de ser únicament en anglès.

La gent amb qui vaig parlar era gent jove, i crec que obtindria una altra resposta d’algunes generacions més grans d’emprenedors, que malauradament és on sovint també resideix el poder.

A itnig som molta gent espanyola, i la conversa del dinar es duu a terme normalment en castellà. Però tots els nostres esdeveniments, mitjans i continguts són en anglès, i tots els nostres treballadors poden canviar a l’anglès en qualsevol moment.

Per això moltes de les nostres contractacions recents han estat persones de fora d’Espanya: Lituània, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Noruega, etc.

Lluny de ser una cosa espanyola

Abans d’escriure aquest post, sabia que aquest és un tema amb el qual o hi estàs d’acord o no. O t’agrada o l’odies.

En tot cas, crec que és important saber que no es tracta d’un repte espanyol (si és que és un repte), és una preocupació que tots els emprenedors que viuen fora d’un país de parla anglesa haurien d’abordar, o almenys considerar.

Tant Berlín com París són hubs de startups pròspers a Europa, i les seves comunitats tecnològiques creixen ràpidament, malgrat que l’alemany i el francès són les llengües principals. Però Barcelona (i moltes altres ciutats) no té el privilegi de ser centre financer i econòmic d’Europa, i per accelerar el desenvolupament de l’ecosistema actual, una llengua comuna podria ser útil.

Segons l’EDCi (European Digital City Index), Estocolm i Copenhaguen es classifiquen com la 2a i la 7a millors ciutats del continent.

Si investigues algunes de les seves comunitats de startups més grans com #CPHFTW a Copenhaguen, o SUP46 a Estocolm, totes es comuniquen en anglès, fent-ho molt fàcil perquè tota mena de gent s’hi uneixi.

Amsterdam i Hèlsinki són el 3r i 4t país en la classificació. Tots aquests països són coneguts per les seves bones habilitats en anglès, l’EDCi fins i tot ho llista com a criteri per classificar-se tan amunt.

Un pas petit, però necessari

Molts probablement argumentarien que hi ha altres coses més importants a canviar o millorar per impulsar Espanya i Barcelona com a entorn favorable a la tecnologia, més que augmentar l’anglès com a llengua de treball.

• Una regulació fiscal més amigable certament ajudaria.
• Més accés al capital de risc seria fantàstic.
• I per a empreses tecnològiques més establertes, traslladar-se a la ciutat també seria genial.

La meva teoria despreocupada és que un ús més ampli de l’anglès podria fer que tot això passés més ràpid.

Es a dir, grans empreses tecnològiques serien més propenses a traslladar-se si sabessin que poden operar en anglès.

Això de nou estimularia l’ecosistema, i més VC’s obrissin els ulls a Espanya, i sabrien que podrien operar profundament dins la comunitat sense preocupar-se per la llengua.

I al final, si els actors tecnològics clau juntament amb una quantitat creixent de VC’s s’estableixen al país, les autoritats eventualment seguirien i s’adaptarien.

Un ecosistema espanyol on l’anglès sigui la llengua principal de la comunitat no ho arreglaria tot, sempre és un treball en progrés, però es tracta de col·locar el dòmino correcte perquè tots els altres caiguin.

No tens gens d’orgull nacional??

Si us plau, entenc que estiguis orgullós del castellà i del català, són llengües boniques, complexes i enormes – més grans que l’anglès.

Si el castellà fos la llengua parlada per les empreses de Silicon Valley, i la majoria dels hubs tecnològics del món, el meu argument seria diferent, però ara mateix gairebé tot es fa en anglès.

Mai voldria que ningú deixés de parlar castellà amb els seus amics i família. Igual que jo mai deixaré de parlar noruec amb els meus amics.

Però es tracta de trencar barreres per als negocis, incloure la gent a l’ecosistema i fer-ho més fàcil tant per als gigants tecnològics com per a les petites startups perquè es traslladin a la bonica Espanya.

Crec que és qüestió de temps, però per què no accelerar-ho?