Per què Itnig inverteix en startups early stage?

Bernat Farrero, Jordi Romero i Juan Rodríguez, 3 dels partners principals de l’Itnig Fund, es reuneixen per reflexionar sobre per què decideixen invertir en startups early-stage, i quin tipus d’emprenedors busquen amb aquesta iniciativa.

Jordi Romero, Bernat Farrero i Juan Rodríguez – Itnig Fund

Itnig va néixer com una consultoria de software, per després convertir-se en un venture builder i construir els seus propis negocis com Camaloon, Quipu i Factorial. El 2019, Itnig decideix no crear més negocis propis, sinó invertir en projectes d’altres emprenedors en etapes inicials, ‘early-stage’.

La decisió d’invertir en altres projectes

A Itnig sempre tenim molts projectes i una gran ambició. Seguim creixent i plantejant noves formes de canviar les coses.

És el que ens ha unit a tots: la sensació de que hi ha molt per fer, que estem en indústries que canvien, en mercats que canvien i que volem l’oportunitat d’aprofitar els canvis per generar negocis disruptius, potents, que aportin valor. Ho estem fent aquí internament a les nostres companyies, que són principalment Camaloon, Quipu i Factorial.

A més, hem decidit fer-ho amb companyies de tercers, per la qual cosa creem un fons d’inversió per a projectes early-stage, en etapes totalment inicials, que es plantegen començar un negoci i que tenen una sèrie de característiques que nosaltres considerem importants i que estan en un mercat que ens interessa perquè hi veiem canvi, perquè veiem que representa una oportunitat significativa i volem donar-los suport, com a nosaltres ens han donat suport.

Per què llancem el fons early stage i quin tipus d’emprenedors realment busquem?

Jordi Romero sobre l’early stage:

En la història d’Itnig, hem buscat muntar projectes i ara volem ajudar altra gent a muntar els seus projectes sense intervenir en l’operació de l’empresa. En un punt que és clau, que és el pas d’una idea a un prototip inicial. Gent amb ambicions de mercat molt grans, gent que vulgui muntar un negoci no per vendre’l, sinó per competir realment amb les grans companyies internacionals.

Sempre parlem de la poca ambició o la manca de visió de les empreses europees. Així que busquem emprenedors que estiguin començant, que tinguin alguna cosa que pugui potencialment tenir tracció i que puguin créixer amb accés a capital. Estem parlant d’equips de diferents tipus, però busquem talent.

Busquem persones amb idees grans, amb moltes ganes de treballar i amb ganes de menjar-se el món amb tecnologia, com a factor principal. Busquem poder ajudar amb les nostres experiències, amb el nostre entorn, accés a talent, accés a capital.

I la marca i l’ecosistema que té Itnig al darrere, que a nosaltres ens ha ajudat a arrencar projectes i que creiem que podem fer-ho amb moltes més empreses que les que hem arrencat nosaltres.

Bernat Farrero sobre execució:

Té a veure amb l’estratègia, amb l’ajuda a trobar les coses a fer, perquè nosaltres ja hem provat moltes coses. I té a veure amb l’execució. Al final l’estratègia és una cosa que es fa una vegada cada cert temps, però l’execució és de cada dia. I aquí és on moltes empreses acaben caient.

Juan Rodríguez i la figura de l’emprenedor:

Tenir l’estratègia adequada, ser capaç d’adonar-te de si l’estratègia funciona o no i no tancar-te en l’error continu. I després la part d’execució, que és tan complexa o més que l’estratègia, que la gent a vegades passa per alt, creu que l’execució ve sola, que una bona idea ja de per si és suficient i no ho és.

Al final, projectes similars potser només triomfa un d’ells, perquè l’execució ha sigut la millor de les tres o de les quatre, no només per l’estratègia, sinó com s’ha fet aquesta estratègia. I això va de prioritzar, va de tenir equip, de tenir talent, de deixar que la gent s’equivoqui, de generar equips de treball que siguin autònoms. I això no és fàcil. Això requereix un bon emprenedor.

Jordi Romero i el concepte d’invertir:

Aquest és un concepte al qual li hem donat nom i n’hem parlat durant els últims cinc o sis anys. Ara jo crec que s’ajunten, d’una banda, l’experiència, l’ecosistema, l’equip que tenim al darrere.

Creiem que és el moment correcte per poder aportar valor a altres emprenedors. Nosaltres el que busquem ara és ajudar amb capital, connectar i aconseguir que les empreses que estan arrencant amb bona projecció puguin seguir progressant i trenquin les fronteres i es converteixin en empreses globals.

Juan Rodríguez, Albert Domingo, Jordi Romero i Bernat Farrero.

Bernat Farrero i la veritable proposta de valor:

Jo crec que el que ens uneix aquí és aquesta vocació de transformar indústries i això és el que costa trobar en molts emprenedors al nostre voltant. Si mirem Europa i la història dels últims anys, hi ha pocs projectes que estiguin dominant indústries. Pensem que hi ha d’haver més gent amb aquesta mateixa ambició que tenim nosaltres de canviar indústries.

De fet, gairebé l’únic exemple que lideri una indústria que hagi començat a Europa podria ser Spotify. Amb un emprenedor amb una visió molt clara que comença molt petit i acaba atacant un mercat gigant, que és el mercat de la distribució de música. I a més aprofita un canvi en la tecnologia per distribuir.

A mi m’agrada molt la història d’en Daniel Ek, de Spotify perquè, des del meu punt de vista, és l’exemple d’una batalla impossible. Comença a Suècia on, en aquell moment quan ell va començar, hi havia un 80 per cent de pirateria.

És a dir, ell estava competint amb l’oferta de música de forma gratuïta i es planteja fer un servei que sigui millor. Doncs va decidir una sola cosa, que és la immediatesa, que al final és experiència d’usuari, usabilitat. Si jo sóc capaç de generar immediatesa per a l’usuari, estic generant valor i sóc capaç de capturar i crear un negoci de pagament on hi ha un mercat gratuït.

Moltes vegades l’emprenedor es pensa que el negoci va a preu i realment no. El negoci no es genera sempre en preu. És més difícil generar un negoci basat exclusivament en preu. És la proposta de valor. Llavors, la proposta de valor d’aquest home en un mercat tan difícil com Suècia, on hi havia un 80 per cent de pirateria, es genera oferint un producte de pagament, però amb una experiència molt superior.

Una altra cosa que ens plantegem moltes vegades és que no es pot atacar un mercat global des del primer dia i començar en global és impossible. Quan dic global no em refereixo a global geogràficament, vull dir que no aniràs a atacar el conjunt de tot el futur target el primer dia. El primer dia has de pagar un nínxol i aquest nínxol pot ser un sector, encara que estigui a tot el món.

Al final és difícil detectar un projecte amb un potencial gran, perquè moltes vegades es dirigeix en segments molt concrets i molt específics. Però aquí també hi és la feina de l’inversor. I això és el que és difícil i per això hi ha poc capital invertint en early-stage, perquè ha de ser capaç de veure més enllà del que està fent l’emprenedor.

Juan Rodríguez sobre l’early stage:

Hi ha una cosa que em sembla molt interessant i és que en l’early stage no només és l’inversor que veu els números, sinó és l’emprenedor que veu la visió del negoci. Llavors hi ha molts VCs que només veuen números, i entren molt més endavant.

Tanmateix, en l’early-stage has de ser capaç de visualitzar si això serà alguna cosa o si hi ha mercat, si hi ha una proposta de valor, si hi ha alguna cosa més enllà del que són els números inicials que realment són nuls i buscar algun indici de que la teva visió es pugui complir.

Jordi Romero i la intuïció d’un emprenedor:

La intuïció és el primer pas i després, com a inversor, el que vols veure és que sigui capaç d’avançar aquesta intuïció cap endavant. Jo crec que hi ha molt capital en early-stage, el mateix de sempre, però que no aporta valor perquè és el capital amb el qual molts comencen o comencem, que és el capital de friends, family and fools, que és diners cecs, a més que no discerneix i és un capital que tendeix a anar a gent d’un entorn socioeconòmic més fort.

I els emprenedors no necessàriament vénen d’un entorn socioeconòmic més fort, vénen de ments brillants, de visions fortes, d’intuïcions bones i d’equips amb talent.

Nosaltres el que intentem fer des d’Itnig és ajudar precisament a agafar aquest mateix capital, els diners existeixen, no els estem creant nosaltres, però els estem dirigint a gent que ens segueix i que entén que no només pot rebre un xec, sinó que a més pot rebre suport d’inversors que realment viuen el dia a dia que suposa ser emprenedors. Al final, compartir batalles, compartir misèries, ajuda moltíssim.

Bernat Farrero i compartir entre emprenedors:

Nosaltres som emprenedors en actiu, tenim la nostra activitat i cada dia ens estem barallant, probablement en batalles semblants. Tenim molt clar que ha de ser l’emprenedor qui ha de liderar el projecte.

Hem tingut diverses experiències; hem sigut inversors i fundadors de negocis, hem acompanyat negocis amb participacions relativament petites i en alguns casos hem fet inversions més petites i més passives.

Creiem que el pitjor de tots els mons és el mig. És a dir, quan tenim poca participació i tota la responsabilitat sobre empènyer els projectes. Llavors tenim dues vies, dos negocis, que és el negoci més holding, més de “venture builder”, que són negocis que hem començat aquí i el negoci d’inversió en emprenedors potents.

Juan Rodríguez i el compromís de l’emprenedor:

Si l’emprenedor no és potent, el negoci anirà al fracàs, encara que la idea sigui genial. L’emprenedor és una persona especial, diferent de tots els altres, jo crec que és l’ésser més especial que hi ha, que no té aversió al risc, empeny fins al límit, té una confiança cega en si mateix, és capaç de liderar, executar, etcètera. Aquesta persona és la clau. O sigui, no serem nosaltres. Nosaltres podem ajudar-lo amb diners per començar, però la clau és l’emprenedor.

Jo crec que els diners no han de ser el que guanyi, ha de guanyar el talent. Desgraciadament a Europa, doncs com hi ha una manca d’ambició i dèiem abans, és més difícil trobar diners en estadis inicials també perquè l’inversor europeu és més conservador, és totalment advers al risc, juga a no perdre, no juga a guanyar.

Aquesta manca d’ambició que ens llastra a Europa, doncs fa que desgraciadamente la gent jove amb idees que vol començar, es trobi que ha de creuar l’oceà.

Jo crec que un projecte és un projecte, estigui on estigui, estigui a Europa, als Estats Units, a Àsia, a la Xina, etcètera, tant fa. No és el lloc el que et marca. Però, desgraciadamente, a Europa no hi ha els mitjans que hi ha en altres països o no hi ha l’ambició i les ganes i hi ha excuses.

Bernat Farrero i el risc en l’early stage:

El problema és que el primer capital és el que té més por. Ningú vol ser el primer a arriscar-se. Ningú vol ficar-se en una idea feliç on es pot acabar fent profundament el ridícul. Això és molt diferent als Estats Units. Als Estats Units, literalment, amb un power point i una cara bonica o un petit potencial i talent, s’aixeca una primera inversió.

Però també és difícil perquè hi ha molt talent competint per aquest capital, i hi ha zero barreres. Avui el problema és que hi ha zero barreres d’entrada per començar un negoci, sigui tu realment amb un Shopify, arrenques un ecommerce. Hi ha moltes plataformes per arrencar qualsevol tipus de negoci a Internet.

En haver-hi tan poques barreres, es fa molt difícil triar entre un projecte o un altre. I per això és difícil aquí als Estats Units i a la Xina popular. A Europa hi ha molta més aversió al risc i aquest és el problema.

Per què els emprenedors early stage haurien de venir al fons d’Itnig? Quin valor podem aportar?

Juan Rodríguez i el llenguatge emprenedor:

Diners. Però, el més important, gent que els entendrà. Gent que parla el seu llenguatge. Gent que sap què és muntar un negoci de zero. Gent que entén què és una idea i que tot el que posin els fulls de càlcul està molt bé, però al final el que importa és la idea, l’emprenedor. El que importa és el seu discurs, les seves ganes de canviar un mercat. Gent que està en el mateix.

Bernat Farrero i la figura de l’inversor:

En la meva opinió, un inversor no ha de ser o haver sigut emprenedor abans. Això també és un fet que a mi m’agradaria deixar clar realment. El que passa és que és diferent. També depèn de l’etapa en la qual estiguis i l’especialització que necessita. Realment, un inversor a què es dedica, des del seu punt de vista i des del seu negoci, que és generar retorns, és analitzar, descobrir patrons, desenvolupar intuïció en aquest descobriment de patrons i ser ràpid actuant.

Els bons inversors analitzen, entenen molt bé la perspectiva de l’emprenedor i sobretot, entenen que ells no són els emprenedors.

Estem en etapes inicials, és molt important tenir clar què és el que faràs. Realment el fet de conèixer molt bé com funciona un balanç, un cicle de conversió de caixa, un working capital, que són elements molt importants per a la gestió d’un negoci. El moment de la veritat és on un emprenedor veu una oportunitat i veu un client, un usuari possible que té un problema i que pot trobar una forma de solucionar-lo i pot funcionar a escala.

Jordi Romero i les mètriques de l’inversor:

Nosaltres ens hem trobat frustrats en aixecar capital perquè vénen inversors amb experiència i et demanen certes mètriques, que entens per què les vol, però que no són rellevants. Si són bones, t’enganyaré perquè no són rellevants. I si són dolentes et perdràs una bona oportunitat perquè potser el negoci és bo i aquestes mètriques ara no toquen.

Hi ha mètriques que fins al cap d’un any, dos anys, tres anys d’estar executant un procés, potser no són rellevants. El ràtio entre CAC i el lifetime value en una empresa que porta dos mesos venent, no serà rellevant.

Juan Rodríguez i les victòries:

Hem de pensar que cada victòria és l’última. Perquè això és una guerra contínua. Cal mantenir el nivell d’ambició, això és importantíssim i saber que s’està guanyant, però que l’ambició és una altra. On vols arribar? On és el far? Què és el que vols fer? I això que vols fer pot semblar una bogeria, però ha de ser que d’aquí un any sembli menys bogeria.

Jo recordo quan vaig començar a treballar a Telepizza i em remunto als meus orígens i estàvem en un pis i em deien que tindríem deu mil botigues l’any 2000 i la gent es reia, però ja en quatre anys estàvem a l’Ibex35.

Cal celebrar la victòria, però al mateix temps cal establir quin és el nivell d’ambició que té la companyia. Jo crec que és bo que la gent de la companyia sàpiga quin és el nivell d’ambició que té la companyia, a què juga, a què aspira.

Bernat Farrero i el que busca Itnig:

Tanquem aquí amb una paraula: talent, és el que busquem a les nostres empreses i busquem talent també per invertir com han invertit en nosaltres en el seu moment. Tothom qui estigui construint alguna cosa amb potencial i tingui ganes de generar impacte és benvingut al nostre fons per a startups early stage.

---

Descobreix més sobre el fons d’Itnig, en quines startups early stage hem invertit i quant invertim per projecte.

Si ets emprenedor i busques finançament, aplica a l’Itnig Fund, o vine al nostre Pitch to Investors cada dijous.

Subscriu-te al canal + la newsletter, o vine a conèixer el nostre espai de coworking i participa en els nostres esdeveniments.