UX/UI i festes
Normalment començo dient que porto 15 anys sent dissenyador, dissenyador UI. "Què és UI?" Em fan aquesta pregunta molt sovint, no puc evitar somriure. "User Interface", responc, intentant respondre la pregunta en poques paraules, "és la part visual d'una app. Veus, els enginyers escriuran el codi, però..."
Normalment començo dient que porto 15 anys sent dissenyador, dissenyador UI. “Què és UI?” Em fan aquesta pregunta molt sovint, no puc evitar somriure.
“User Interface”, responc, intentant respondre la pregunta en poques paraules, “és la part visual d’una app. Veus, els enginyers escriuran el codi, però la majoria de la gent no pot llegir i entendre el codi, així que la interfície d’usuari mostra tota aquesta informació d’una manera que qualsevol pugui entendre. O almenys això és el que fa, o intenta fer, una bona UI.”
Diem app, encara que la UI s’estén al mateix sistema operatiu, i avui dia a qualsevol cosa amb pantalla. Diem qualsevol, però el que realment volem dir és qualsevol persona amb un cert bagatge — que pot ser molt ampli o molt específic. Diem interfície d’usuari, quan en realitat volem dir interfície gràfica d’usuari; hem perdut el gràfic amb les prisses del dia a dia.
“Així que fas que les apps es vegin bé?” És agradable quan la gent s’interessa per la teva feina.
La UI està entrellaçada amb la UX, l’experiència d’usuari. Que és com la gent interactua amb una eina, el feedback que rep, i el model mental: la manera en què l’humà pensa que funciona la màquina, per anomenar-ne alguns. La UI és el que veus, la UX és tot el que passa al voltant. La interfície ha de ser clara i bonica, l’experiència directa i agradable.
Amb els anys he arribat a adonar-me que sempre havia d’acabar fent això per viure. O potser estic tan endinsat en aquesta merda que ha canviat qui sóc. M’encaten les arts visuals, gaudeixo dels enigmes i els trencaclosques, i m’esforço a ser tan racional i objectiu com sigui possible.
Reconeixeràs un dissenyador UX/UI perquè quan es troba amb una complicació a la vida real, es pararà a pensar-hi un segon, farà una pregunta aclaridora sobre l’ús, i després procedirà a recomanar alguna cosa que podria resoldre el problema. Les solucions podrien incloure desfer-se d’alguna cosa que no és útil, canviar la ubicació de certes coses, o fins i tot preguntar-se si la complicació es podria substituir completament per una cosa més senzilla i adequada.
Una vegada vaig anar a una festa a una casa — he anat a més festes, però no són tan rellevants.
Els amfitrions tenien un menjador ampli, però tots els convidats estaven a la cuina (passa a totes les festes). Així que l’habitació amb la música estava buida, i la cuina estava plena de gent, fent difícil aconseguir una beguda. Tenien un sofà en forma de L al mig del menjador, dividint l’espai en dos, que és útil per veure pel·lícules i crear dos espais en una habitació. Li vaig comentar a Theo que si movíem el sofà, crearíem més espai, permetent que la gent s’hi quedés dreta — i fins i tot tenir espai per ballar. El vam moure 90 graus i el vam empènyer cap al racó — un canvi a la interfície d’usuari. La quantitat de seients no va canviar, així que vam afegir una funcionalitat sense perdre’n cap altra en el procés. Genial!
Després vaig fixar l’atenció en la taula del sopar, que encara bloquejava part del menjador. Hauria d’haver suggerit beer pong en aquell moment — diguem-li v2 — però en canvi vaig suggerir la mateixa operació: girar-la 90 graus i posar-la contra la paret. També vam portar els licors del taulell de la cuina fins a aquella taula, així que aquelles begudes eren més fàcils d’accedir, alliberant la cuina, i permetent que les cerveses es mantinguessin fredes i accessibles a la nevera. Vam canviar la manera d’agafar una beguda (l’experiència d’usuari, és a dir), vam dividir les accions més comunes (cerveses i còctels) en dues categories principals amb dos fluxos diferents.
Després d’això, la festa era la mateixa: les mateixes converses, la mateixa música, i la mateixa gent. Els continguts es van mantenir sense canvis, però era més amigable per a l’usuari.
Una festa, una app, un pas de vianants… Al món de les startups potser considerem les interfícies d’usuari només com una part més entre moltes del programari, però simplificar i ajustar a les nostres necessitats la manera en què interactuem amb les eines — i amb altres persones —, sempre pot ser positiu. La pròxima vegada que et trobis davant d’una complicació pensa: Ho necessito? És la millor solució? Es pot simplificar?
Una grapadora no pot ser més senzilla, però potser no la necessites en absolut: un clip fa una funció similar i és reutilitzable. O potser ni tan sols necessitaves imprimir això. I mentre acabo la meva beguda i aquest paràgraf, em pregunto si he explicat de manera efectiva què és el disseny UX/UI. Què en penses?