La nova llei del control horari matarà la innovació a Espanya i Europa

Les solucions simples o les polítiques d’“una talla per a tots” són fàcils de vendre pels governs populistes, però de vegades van en detriment de certs sectors i de la seva gent. Aquesta vegada la part afectada és la innovació i els serveis de valor afegit, fins al punt de posar en perill la nostra (ja feble) posició en el panorama de la competitivitat global. La nova llei del control horari matarà la innovació a Espanya i Europa

Sempre he dit als meus equips que no contracto el seu temps, sinó el seu talent i potencial: els seus cervells, la seva energia i passió i la seva voluntat de marcar la diferència i tenir un impacte en els nostres clients i el món a través d’ells. Les empreses innovadores intenten entrar en mercats existents i resoldre les coses de maneres completament diferents, algunes arriben fins i tot a crear mercats nous des de zero. Totes tenen en comú que la seva missió és extremadament difícil, de vegades impossible (per això la majoria fracassen pel camí). La clau del seu èxit és com aconsegueixen convèncer els seus equips que tot el que fan no és una feina, sinó una religió. Estan canviant el món i això és quelcom que val la pena dedicar-hi temps i fer història.

Puc saber si algú està motivat per la seva feina mirant-lo als ulls mentre parla dels seus reptes i idees. La millor gent no treballa, juga. Fan que els seus reptes siguin els seus hobbies. He tingut moltes converses a la una de la matinada a l’oficina, després d’unes cerveses i sushi, abans fins i tot d’adonar-me de quina hora era. Només quan una feina fa que passin aquest tipus de coses, la roda de la creació de valor significatiu es posa realment en marxa i en surten coses grans.

És molt difícil crear una cultura en la qual la gent se senti tan empoderada que sigui capaç de qualsevol cosa. En la meva experiència, ajuda concedir una flexibilitat absoluta. No recordo l’última vegada que vaig aprovar vacances al meu equip, o que vaig prestar atenció als seus horaris, o als dies en què treballaven des de casa o des de l’oficina. Aquest no és el tipus de converses que vull tenir amb ells. La meva relació amb el meu equip es basa en la confiança, i es basa en una sola conversa (sovint repetitiva): com podem fer més i millor, com podem créixer més ràpid, com podem pujar el nivell. Poc m’importa si contribueixen a aquestes qüestions des d’una platja a les Illes Canàries o passant moltes hores a l’oficina.

Tanmateix, avui el govern ha decidit que és una gran idea al segle XXI que totes les empreses com la nostra hagin de fer que tothom fitxi en entrar i sortir per llei. Ara estic obligat a afegir el control horari de la gent a la nostra conversa. Ara hem de tractar totes les feines com a línies de producció de fàbriques (enmig de l’era de la hiperautomatització i la robotització). Arriben fins al punt de fer-nos registrar pauses exactes per dinar. Malauradament no inclouen com hem de gestionar el temps passat a la zona de chill-out, o quan es fan cafès llargs a la terrassa exterior, o passant la tarda en campionats de ping-pong. Hauríem de fitxar entrada i sortida cada vegada que fem això també?

Quan viatjo, sempre em preguntem com es desenvolupa l’ecosistema espanyol per a l’emprenedoria i la innovació, i sempre defenso el nostre potencial per convertir-nos en un actor líder en ciència i tecnologia, a més de la nostra reputació actual per les tapes, els toros i la siesta. Anteriorment vam analitzar les moltes iniciatives que tenen lloc a la ciutat de Barcelona. Però la meva pregunta és: hi ha algú al govern que realment ens estigui ajudant a fer que això passi?

La nova llei del control horari entrarà en vigor el proper 12 de maig. A Factorial vam desenvolupar una funcionalitat gratuïta, perquè les empreses puguin complir amb la llei a l’instant. Curiosament, gairebé immediatament després de llançar aquesta funcionalitat, la gent va començar a desenvolupar eines utilitzant la nostra API per automatitzar el fitxatge o connectar-lo amb Slack i altres interfícies. Sembla que, després de tot, sempre hi haurà gent disposada a treballar en coses rellevants i no malgastar la seva energia en trampes burocràtiques.

PD: Pots trobar més informació sobre la llei en aquest article.